Recerca sobre el pessebrisme a Castellar. Presentació de la revista Plaça Vella, núm. 64

Ahir vam presentar el número 64 de la revista Plaça Vella. Aquesta publicació, que porta a terme el Centre d'etudis i Arxiu d'història de Castellar del Vallès, conté dotze articles que son el fruit de la recerca sobre el pessebrisme que s'ha portat a terme en els dos darrers anys fruit de la col.labortació entre aquesta entitat i el Grup pessebrista.

Es tracta d'una recerca de caire etnogràfic, que pretén contextualitzar i interpretar els fets, més que no pas una recerca de caracter històric. Per això després de posar en ordre tota la documentació s'ha procedit a fer diverses entrevistes tant a pessebristes com a persones que podien aportar algun testimoni relacionat amb els pessebres.

Per tal de tenir una mirada àmplia sobre el pessebrisme a Castellar i no centrar la recerca únicament en el Grup pessebrista s'han explorat també els pessebres de l’Escola Immaculada, els pessebres que fa l’esplai Xiribec, els pessebres que es fan al centre excursionista i el pessebre que es munta a l’altar de la Capella de Montserrat. Malauradament dels pessebres que es feien a l’Escola Pia no en queda cap rastre documental.

Els dotze articles publicats aporten dades noves respecte als textos que ja hi havia publicats i sobretot tenen molta cura de la documentació de les fonts que hi ha al darrere de cada una de les dades, majoritàriament provients del setmanari La Forja i posteriorment de l'Actual. 

En la presentació d'ahir vaig posar en valor tres característiques identitàries del Grup pessebrista: la creativitat, la innovació i el diàleg amb el context social. Ho vaig exemplificar amb trets relacionats amb l'estil propi de fer els pessebres, amb les opcions sobre la forma de gestionar l'entitat i amb les innovacions, no només tècniques sino també relacionades amb la forma de presentar els pessebre i l'exposició en general.

L'acte va continuar amb la intervenció de la Carme Guiu, néta de Vicenç Girbau, fundador del Grup pessebrista,  que va glosar la figura del seu avi i la seva experiència com a nena que aprenia a fer pessebres, de Jaume Muntada qui enguany celebrarà els cinquanta anys com a membre del grup que va explicar anècdotes de la seva llarga vida de pessebrista i que va fer un entranyable recordatori del seu pare Joan Muntada i , finalment, d'Adrià Rodríguez qui va explicar la seva experiència com a nen que assistia al taller de pessebres i actualment com a responsable de la formació de nous pessbristes.

 

Tota la història del pessebre, en un pessebre.

 Aquest any, a l'exposició de pessebres de Castellar del Vallès he presentar un pessebre en el que explico gràficament les diferents fases de la història del pessebrisme.

A l'escena central podem veure la missa del gall de Greccio on sant Francesc va escenificar-hi un pessebre. El decorat, fet a l'estil del pessebre popular amb suro i molsa, està animat amb un es figures d'un dels fundadors de l'entitat, Antoni M. Castells, que feia més de setenta anys que no s'exposaven. Es tracta de figures delicades fetes de fang sense coure. Castells, ja als anys 50, es feia les figures per als seus pessebres de forma autodidacta.

Per sobre de l'escena central podem veure la representació de cinc etapes per les quals ha passat el pessebrisme. La primera és l'etapa conventual on es rememora el paper que van tenir els ordes religiosos tan masculins com femenins en l'expansió de la devoció pel pessebre. Veiem un oratori d'un convent de monges amb un pessebre d'estil conventual inspirat en el de les caputxines de Palma. El pessebre tenia una funció devocional i tota la decoració estava orientada a aquest fet.

Tot seguit es veu l'escena que representa una casa senyorial del XVII -XVIII on els senyors estan preparant un pessebre fet en l'aparador d'un dels salons, a l'estil del pessebre de la casa Trincheria d'Olot. Aquests pessebres agafen rellevància per les figures que els poblen i que les famílies riques podien encarregar als millors escultors.

Després del pessebre aristocràtic veiem una família fent el pessebre popular a casa. Una escena que fa presents els pessebres de suro i molsa que fem a les cases des de finals del XVIII i principis del XIX. Les figures d'aquesta escena son de l'Alina Antonell.

Des de principis del segle XX els pessebristes s'agrupen formant associacions i es revoluciona l'estil dels pessebres amb la incorporació del guix com a element de construcció i del format diorama com a escenografia. El moviment associatiu pessebrista és una realitat en molts països del món i incorpora a la riquesa del pessebrisme la seva vessant col.laborativa i d'oci compartit.

La darrera etapa que podem veure és la que des de principis de segle XX s'està portant a terme, especialment en alguns espais públics, la incorporació de l'art contemporani com a forma d'expressió del pessebre. Podem veure la maqueta que va fer en Jordi Darder per al pessebre de la Plaça de sant Jaume de Barcelona el Nadal de 2017

El suro pelegrí

Pessebre del Santuari de Núria 2021. Grup pessebrista de Castellar del Vallès

El suro pelegrí s'extreu de l'escorça d'alguns arbres, principalment de l'alzina surera. És el que surt de la primera pelada de l'arbre  i és de baixa qualitat, per això és el que es fa servir per als pessebres i per a usos industrials on no cal gran qualiat del suro.

Al Museu del suro de Palafrugell es pot aprendre tot el que fa referència a l'extracció, manipulació i usos industrials del suro.

L'artista Perejaume ha utilitzat el suro pelegrí en divereses de les seves obres d'art.

Perejaume Suro, 2000-2016