Com que es tracta d'huna història que és, per damunt de tot, emocionant, he preparat aquests espais seguint un eix temàtic: l'emoció de fer el pessebre. Al llarg de deu setmanes podreu endinsar-vos en diferents moments de la història del pessebrisme, posant émfasi en una emoció.
En aquesta primera entrega escoltarem l'ALEGRIA del pessebre de Sant Francesc.
Podeu escoltar-ho seguint aquest enllaç
El divendres 10 de novembre a les 19h a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona (C/ de Sant Pau, 99, 08001 Barcelona)
El dimarts 12 de desembre a les 18:30h al Museu Diocesà de Barcelona (Av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona)
Tot i que des de la presentació de l'article fins a la publicació han passat 16 mesos, que al meu entendre son masses, és un orgull que una revista d'aquest nivell hagi valorat positivament un article sobre pessebrisme, en aquest cas que relaciona pessebre i art contemporani, analitzant els pessebres de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
La recerca sobre pessebrisme s'ha d'anar fent un lloc en els circuits de publicació científica, i mica en mica, cada vegada som més els investigadors que estem publicant en bones revistes. Tot plegat haurà de portar a que, en un futur no molt llunyà, les univesritats i els centres de recerca antropològica, artístics, sociològics vegin el pessebrisme com una matèria d'estudi que val la pena.
«Em sembla molt important i molt significatiu en aquest Nadal recuperar aquesta humanitat concreta de Jesús, en la qual Déu s’ho ha jugat tot.
Contemplant el Pessebre em pregunto, què podem haver fet malament perquè un missatge tan clar, tan positiu, tan humà, tan solidari, que posa la feblesa d’un nen al centre, sigui tan poc acceptat, fins al punt de treure’n la memòria dels edificis públics amb l’excusa de la societat laica. No és un crítica. És una pregunta feta a nosaltres mateixos com a cristians. Perquè la neutralitat institucional aparta el Pessebre, la representació tradicional de la història real que hi ha al darrera de la festa de Nadal, una història que és l’exaltació més gran que es pot fer de la humanitat? Perquè no veu alguna cosa de veritat en Jesucrist i el seu Evangeli, digna de ser almenys recordada? El nostre Parlament prefereix significar el Nadal amb un arbre amb llums i boles de colors, aliè a la nostra cultura fins fa ben poc. Tinc tot el respecte a la legitimitat de les institucions, però cal que com a cristians en siguem ben conscients i ens preguntem si hem fet poc creïble la vida i l’evangeli de Jesucrist.
[...]
El Pessebre ens fa tocar de peus a terra. Podem tenir expectatives semblants a les d’Isaïes, però Jesús i el Nadal sempre ens retorna a l’única manera segura i possible de fer les coses: a través de la humanitat, amb els seus problemes i els seus límits però també amb la seva grandesa».
Aquesta setmana he estat a Montgat i a Arenys de Mar parlant del Poema del Pessebre de Joan Alavedra i del Simbolisme del pessebre, respectyivament. A Montgat, un senyor em va explicar d'un pessebre fet per una veïna del poble a casa seva que diu que era espectacular i que l'iluminava generant una electròlisi amb una peça de llautó i una peça de plata submergits en una galleda d'aigua.
Després de 48 anys fent uns pessebres on a més de transmetre el missatge del Nadal, les monges del convent de Santa Clara a Ciutadella, transmetien missatges socials, culturals o mediambientals han decidit posar fi a a quest pessebre per impossibilitat de dedicar-se a fer-lo i a atendre les visites.
Els pessebres conventuals són una de les modalitats de pessebre més antigues que coneixem, arrelades als ordes religiosos que a la baixa edat mitjana van donar importància a la devoció del naixement de Jesús.
La noticia completa de la desaparició d'aquest pessebre la trobem aquí.
