Tota la història del pessebre, en un pessebre.

 Aquest any, a l'exposició de pessebres de Castellar del Vallès he presentar un pessebre en el que explico gràficament les diferents fases de la història del pessebrisme.

A l'escena central podem veure la missa del gall de Greccio on sant Francesc va escenificar-hi un pessebre. El decorat, fet a l'estil del pessebre popular amb suro i molsa, està animat amb un es figures d'un dels fundadors de l'entitat, Antoni M. Castells, que feia més de setenta anys que no s'exposaven. Es tracta de figures delicades fetes de fang sense coure. Castells, ja als anys 50, es feia les figures per als seus pessebres de forma autodidacta.

Per sobre de l'escena central podem veure la representació de cinc etapes per les quals ha passat el pessebrisme. La primera és l'etapa conventual on es rememora el paper que van tenir els ordes religiosos tan masculins com femenins en l'expansió de la devoció pel pessebre. Veiem un oratori d'un convent de monges amb un pessebre d'estil conventual inspirat en el de les caputxines de Palma. El pessebre tenia una funció devocional i tota la decoració estava orientada a aquest fet.

Tot seguit es veu l'escena que representa una casa senyorial del XVII -XVIII on els senyors estan preparant un pessebre fet en l'aparador d'un dels salons, a l'estil del pessebre de la casa Trincheria d'Olot. Aquests pessebres agafen rellevància per les figures que els poblen i que les famílies riques podien encarregar als millors escultors.

Després del pessebre aristocràtic veiem una família fent el pessebre popular a casa. Una escena que fa presents els pessebres de suro i molsa que fem a les cases des de finals del XVIII i principis del XIX. Les figures d'aquesta escena son de l'Alina Antonell.

Des de principis del segle XX els pessebristes s'agrupen formant associacions i es revoluciona l'estil dels pessebres amb la incorporació del guix com a element de construcció i del format diorama com a escenografia. El moviment associatiu pessebrista és una realitat en molts països del món i incorpora a la riquesa del pessebrisme la seva vessant col.laborativa i d'oci compartit.

La darrera etapa que podem veure és la que des de principis de segle XX s'està portant a terme, especialment en alguns espais públics, la incorporació de l'art contemporani com a forma d'expressió del pessebre. Podem veure la maqueta que va fer en Jordi Darder per al pessebre de la Plaça de sant Jaume de Barcelona el Nadal de 2017

El pessebre social et fa pensar

 Comparteixo l'entrevista que em van fer a La Vanguardia en AQUEST ENLLAÇ

L'emoció de fer el pessebre

Des d'aquest cap de setmana i fins al dia de Reis, el programa Fes Ta Festa oferirà uns petits espais sobre la història del pessebrisme.

Com que es tracta d'huna història que és, per damunt de tot, emocionant, he preparat aquests espais seguint un eix temàtic: l'emoció de fer el pessebre. Al llarg de deu setmanes podreu endinsar-vos en diferents moments de la història del pessebrisme, posant émfasi en una emoció. 

En aquesta primera entrega escoltarem l'ALEGRIA del pessebre de Sant Francesc.

Podeu escoltar-ho seguint aquest enllaç

El Pessebre en 100 paraules

Acaba de sortir la publicació "El pessebre en 100 paraules. Glossari per comprendre un art popular". Es tracta dun recull de cent termes propis del món pessebriístic explicats de forma molt divulgativa . Ha estat el treball d'un grup de pessebristes que volem, amb aquesta aportació, sumar-nos als nombrosos actes de commemoració dels 800 anys del pessebre de Sant Francesc a Greccio.

La publicació vol se una eina d'utilitat per a totes les persones que practiquen el pessebrisme i també per al públic en general. Es pot adquirir a La Parada del Carles: clients@pessebres.com

La presentació oficial d’aquest treball es farà en dos actes:

El divendres 10 de novembre a les 19h a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona (C/ de Sant Pau, 99, 08001 Barcelona)

El dimarts 12 de desembre a les 18:30h al Museu Diocesà de Barcelona (Av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona)

Pesebre y arte contemporáneo. Nou article publicat

M'acaben de publicar un nou article sobre pessebrisme en una revista indexada "Pesebre y arte contemporáneo". BRAC, Barcelona Research Art Creation és una revista d'art contemporani creada el 2013, indexada a Scopus i  ESCI i FECYT, entre d'altres i que publica en Open Acess. Està gestionada per la Facultat de Belles Arts de la UB.

Tot i que des de la presentació de l'article fins a la publicació han passat 16 mesos, que al meu entendre son masses, és un orgull que una revista d'aquest nivell hagi valorat positivament un article sobre pessebrisme, en aquest cas que relaciona pessebre i art contemporani, analitzant els pessebres de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

La recerca sobre pessebrisme s'ha d'anar fent un lloc en els circuits de publicació científica, i mica en mica, cada vegada som més els investigadors que estem publicant en bones revistes. Tot plegat haurà de portar a que, en un futur no molt llunyà, les univesritats i els centres de recerca antropològica, artístics, sociològics vegin el pessebrisme com una matèria d'estudi que val la pena. 

Pessebre i laïcitat

 

A la Missa del Gall de Montserrat, l'abat P. Manel Gasch va dir aquestes paraules en la seva homilia:

«Em sembla molt important i molt significatiu en aquest Nadal recuperar aquesta humanitat concreta de Jesús, en la qual Déu s’ho ha jugat tot.

Contemplant el Pessebre em pregunto, què podem haver fet malament perquè un missatge tan clar, tan positiu, tan humà, tan solidari, que posa la feblesa d’un nen al centre, sigui tan poc acceptat, fins al punt de treure’n la memòria dels edificis públics amb l’excusa de la societat laica. No és un crítica. És una pregunta feta a nosaltres mateixos com a cristians. Perquè la neutralitat institucional aparta el Pessebre, la representació tradicional de la història real que hi ha al darrera de la festa de Nadal, una història que és l’exaltació més gran que es pot fer de la humanitat? Perquè no veu alguna cosa de veritat en Jesucrist i el seu Evangeli, digna de ser almenys recordada? El nostre Parlament prefereix significar el Nadal amb un arbre amb llums i boles de colors, aliè a la nostra cultura fins fa ben poc. Tinc tot el respecte a la legitimitat de les institucions, però cal que com a cristians en siguem ben conscients i ens preguntem si hem fet poc creïble la vida i l’evangeli de Jesucrist. 

[...] 

El Pessebre ens fa tocar de peus a terra. Podem tenir expectatives semblants a les d’Isaïes, però Jesús i el Nadal sempre ens retorna a l’única manera segura i possible de fer les coses: a través de la humanitat, amb els seus problemes i els seus límits però també amb la seva grandesa».

Conferències, la riquesa de difondre el pessebrisme

Ser pessebrista pot voler dir moltes coses: construir pessebres, col.leccionar figures, investigar sobre el pessebre, visitar exposicions, llegir sobre pessebrisme, difondre el pessebre.... De totes aquetses activitats una de les que més m'agrada és fer conferències sobre el pessebre. Ja fa molts anys que per aquestes dates faig algunes conferències i allà on vaig sempre m'emporto alguna bona sorpresa.

Aquesta setmana he estat a Montgat i a Arenys de Mar parlant del Poema del Pessebre de Joan Alavedra i del Simbolisme del pessebre, respectyivament. A Montgat, un senyor em va explicar d'un pessebre fet per una veïna del poble a casa seva que diu que era espectacular i que l'iluminava generant una electròlisi amb una peça de llautó i una peça de plata submergits en una galleda d'aigua.