Actualitzar el pessebre. Un nou article a REVISTA CARAMELLA

 La Revista Caramella de música i cultura popular arriba al número 50 en 25 anys d'història. Això vol dir que ininterrompudament al llarg d'aquest quart de segle ha anat nodrint els aficionats a la música i la cultura popular d'interessants articles. (https://www.revistacaramella.cat/) 

És un gran goig que precisament en aquesta revista que commemora el vint-i-cinquè aniversari hi hagi publicat el darrer article sobre la recerca que vaig portar a terme a partir del pessebre de Vilanova de l'any 2021. Si fa uns dies ens fèiem ressò de que la revista Antropologia Experimental havia publicat un extens article sobre tota la recerca, ara podem llegir enm català un resum una mica més ampli del que es va publicar a la revista Naixement.

Tot plegat fa que una vegada tinguem el pessebrisme com a objecte de recerca i de publicacions i això és molt bona notícia, especialment quan anhelem el reconeixement del pessebrisme com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Actualización del relato de navidad en forma de belén social.Posibilidades y límites. Nou article publicat

Ja fa gairebé un any que vaig presentar aquest article en una interessant revista científica d'antropologia que publica la Universidad de Jaén. Tot el que va relacionat amb les publicacions científiques de l'àmbit social tenen uns tempos molt lents. El cas és que avui ha sortit ja publicat l'article, i com sempre és un motiu de molta alegria. 

Es tracta d'una recerca al voltant de la recepció que va tenir el pessebre d ela Plaça de la Vila de Vilanova de l'any 2021. Ja va sortir un article divulgatiu, fruit d'aquest mateix treball, en la darrera revista Naixement que publica la Federació Catalana de pessebristes i properament la revista Caramella de cultura i música populars també en publicarà un altre.

La revista Antropolgía experimental té el segell de qualitat de la FECYT, està indexada en diverses bases de dades com CARHUS plus+18. Que el pessebrisme vaig fent-se lloc com a tema de recerca científica en aquesta mena de publicacions és molt important de cara a donar-nos rellevància, especialment en aquests moments en que volem que sigui reconegut com a patrimoni immaterial de la humanitat.

Podeu trobar l'article en aquest enllaç.

Recerca sobre el pessebrisme a Castellar. Presentació de la revista Plaça Vella, núm. 64

Ahir vam presentar el número 64 de la revista Plaça Vella. Aquesta publicació, que porta a terme el Centre d'etudis i Arxiu d'història de Castellar del Vallès, conté dotze articles que son el fruit de la recerca sobre el pessebrisme que s'ha portat a terme en els dos darrers anys fruit de la col.labortació entre aquesta entitat i el Grup pessebrista.

Es tracta d'una recerca de caire etnogràfic, que pretén contextualitzar i interpretar els fets, més que no pas una recerca de caracter històric. Per això després de posar en ordre tota la documentació s'ha procedit a fer diverses entrevistes tant a pessebristes com a persones que podien aportar algun testimoni relacionat amb els pessebres.

Per tal de tenir una mirada àmplia sobre el pessebrisme a Castellar i no centrar la recerca únicament en el Grup pessebrista s'han explorat també els pessebres de l’Escola Immaculada, els pessebres que fa l’esplai Xiribec, els pessebres que es fan al centre excursionista i el pessebre que es munta a l’altar de la Capella de Montserrat. Malauradament dels pessebres que es feien a l’Escola Pia no en queda cap rastre documental.

Els dotze articles publicats aporten dades noves respecte als textos que ja hi havia publicats i sobretot tenen molta cura de la documentació de les fonts que hi ha al darrere de cada una de les dades, majoritàriament provients del setmanari La Forja i posteriorment de l'Actual. 

En la presentació d'ahir vaig posar en valor tres característiques identitàries del Grup pessebrista: la creativitat, la innovació i el diàleg amb el context social. Ho vaig exemplificar amb trets relacionats amb l'estil propi de fer els pessebres, amb les opcions sobre la forma de gestionar l'entitat i amb les innovacions, no només tècniques sino també relacionades amb la forma de presentar els pessebre i l'exposició en general.

L'acte va continuar amb la intervenció de la Carme Guiu, néta de Vicenç Girbau, fundador del Grup pessebrista,  que va glosar la figura del seu avi i la seva experiència com a nena que aprenia a fer pessebres, de Jaume Muntada qui enguany celebrarà els cinquanta anys com a membre del grup que va explicar anècdotes de la seva llarga vida de pessebrista i que va fer un entranyable recordatori del seu pare Joan Muntada i , finalment, d'Adrià Rodríguez qui va explicar la seva experiència com a nen que assistia al taller de pessebres i actualment com a responsable de la formació de nous pessbristes.

 

Pessebres als cims. Els pessebres a la Castellassa de can Torras.

Ahir vam poder gaudir d'una de les activitats relacionades amb la recerca que estem portant a terme sobre el pessebrisme a Castellar. La taula rodona en la que van participar Josep llinares, Albert Antonell i Rafel Serra, formava part dels Tallers de Memòria oral promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat.

L'excursionisme és una activitat humana de carcàter transversal. La podem vincular a moltes d'altres facetes de l'ésser humà i, tradicionalment un d'aquests vincles és amb l'espiritualitat popular. Portar imatges de la Mare de Déu de Montserrat a cims o avencs, posar creus als cims de les muntanyes i, sobre tot, instal.lar pessebres aquells indrets significatius de la comunitat. Són incomptables les entitats excursionistes que fan aquesta activitat pels voltants de Nadal.

A Castellar del Vallès, des de fa 58 anys, es porta un pessebre al cim del monòlit de la Castellassa de can Torras, al massis de la muntanya de sant Llorenç. Josep Llinares ens explicava com un grup de joves molt joves van proposar la idea als responsables del centre excursionista. Tot i que no hi havia escaladors a l'entitat, com que els joves acabaven de fer un curset d'escalada els van donar suport per iniciar aquesta aventura. El primer pessebre el va fer el mateix Josep amb un fanalet que va aconseguir i, com que no tenia vidre, va tallar un pot de Nescafé per poder fer-li un vidre.

El fet de que entre els membres del centre excusrionista hi havia diversos pessebristes va propiciar una de les particularitats d'aquesta aventura castellarenca, cada any el pessebre que es puja a la Castellassa és diferent. Aquest vincle entre pessebristes i excusrionistes ha portat també a que els pessebres de cada any s'hàgin conservat al local del centre excusrionista. Aquestes dues característiques fan especialment singular aquesta activitat.

Els pessebres han estat construïts per quatre membres de l'entitat: Gonçal López, Joan Muntada (que només el va fer un any), Albert Antonell i Josep Llinares. Antonell destacava que entre els autors es poden veure com a tres línies de traball diferents. En Gonçal feia uns pessebres molt "excursionistes" aprofitant elements propis d'aquesta activitat (una llanterna, una carmanyola, un plat, unes botes de muntanya). El propi Antonell explicava que la seva font d'inspiració per fer els pessebres eren objectes que trobava en brocanters. D'altra banda els pessebres de Josep LLinares tenen una inspiració molt més artística.

Finalment, Rafael Serra va explicar la seva experiència com a escalador que molts anys ha pujat el pessebre, sempre amb la mateixa motxilla vella d'en Josep Sors que aquest any han portat a un sabater per que la restauri. Els pessebres es fixen amb filferro en uns claus que ja hi ha instal.lats al cim. Passades les festes de Nadal els escaladors tornen a escalar la Castellassa per recuperar el pessebre. Al llarg dels anys s'han recuperat tots excepte tres. En Josep Llinares va anunciar que està tornant a fer els pessebres perduts a partir de les fotografies que hi ha.

Des del públic, la Maria Muntada va explicar el ritual propi d'aquesta activitat que va qualificar com a Festa Major del centre excursionista. El grup de joves de l'entitat s'encarrega de portar el pessebre a peu des de Castellar, el grup infantil s'opupa del tió o del patge reial que algun any ha assistit. Quan és l'hora de pujar el pessebre aquest passa per les mans de tots els assistents fins que el mes gran i el mes petit dels assistents el lliuren als escaladors. La pujada del pessebre es fa sempre dos caps de setmana abans de Nadal amb previsió de que si fa mal temps sempre hi ha un altre cap de setmana de marge. No s'ha hagut d'anul.lar mai l'activitat havent-se fet amb pluja neu i boira. Un detall molt important és que uns dies abans de fer la pujada del pessebre hi ha un grup que va anetejar el camí d'herbes per facilitar així la pujada de tota la gent.

L'activitat es va cloure amb la visita de  tots els pessebres conservats i exposats a la sala del primer pis del Grup Pessebrista que van poder ser comentats pels ponents.

Tota la història del pessebre, en un pessebre.

 Aquest any, a l'exposició de pessebres de Castellar del Vallès he presentar un pessebre en el que explico gràficament les diferents fases de la història del pessebrisme.

A l'escena central podem veure la missa del gall de Greccio on sant Francesc va escenificar-hi un pessebre. El decorat, fet a l'estil del pessebre popular amb suro i molsa, està animat amb un es figures d'un dels fundadors de l'entitat, Antoni M. Castells, que feia més de setenta anys que no s'exposaven. Es tracta de figures delicades fetes de fang sense coure. Castells, ja als anys 50, es feia les figures per als seus pessebres de forma autodidacta.

Per sobre de l'escena central podem veure la representació de cinc etapes per les quals ha passat el pessebrisme. La primera és l'etapa conventual on es rememora el paper que van tenir els ordes religiosos tan masculins com femenins en l'expansió de la devoció pel pessebre. Veiem un oratori d'un convent de monges amb un pessebre d'estil conventual inspirat en el de les caputxines de Palma. El pessebre tenia una funció devocional i tota la decoració estava orientada a aquest fet.

Tot seguit es veu l'escena que representa una casa senyorial del XVII -XVIII on els senyors estan preparant un pessebre fet en l'aparador d'un dels salons, a l'estil del pessebre de la casa Trincheria d'Olot. Aquests pessebres agafen rellevància per les figures que els poblen i que les famílies riques podien encarregar als millors escultors.

Després del pessebre aristocràtic veiem una família fent el pessebre popular a casa. Una escena que fa presents els pessebres de suro i molsa que fem a les cases des de finals del XVIII i principis del XIX. Les figures d'aquesta escena son de l'Alina Antonell.

Des de principis del segle XX els pessebristes s'agrupen formant associacions i es revoluciona l'estil dels pessebres amb la incorporació del guix com a element de construcció i del format diorama com a escenografia. El moviment associatiu pessebrista és una realitat en molts països del món i incorpora a la riquesa del pessebrisme la seva vessant col.laborativa i d'oci compartit.

La darrera etapa que podem veure és la que des de principis de segle XX s'està portant a terme, especialment en alguns espais públics, la incorporació de l'art contemporani com a forma d'expressió del pessebre. Podem veure la maqueta que va fer en Jordi Darder per al pessebre de la Plaça de sant Jaume de Barcelona el Nadal de 2017

El pessebre social et fa pensar

 Comparteixo l'entrevista que em van fer a La Vanguardia en AQUEST ENLLAÇ

L'emoció de fer el pessebre

Des d'aquest cap de setmana i fins al dia de Reis, el programa Fes Ta Festa oferirà uns petits espais sobre la història del pessebrisme.

Com que es tracta d'huna història que és, per damunt de tot, emocionant, he preparat aquests espais seguint un eix temàtic: l'emoció de fer el pessebre. Al llarg de deu setmanes podreu endinsar-vos en diferents moments de la història del pessebrisme, posant émfasi en una emoció. 

En aquesta primera entrega escoltarem l'ALEGRIA del pessebre de Sant Francesc.

Podeu escoltar-ho seguint aquest enllaç